El passat  dia  8  de  maig , un  grup  de 9  persones   de  l’associació   TARBUT Amics Lleidatans de la Cultura  Hebrea,  vam   agafar  un  avió  des  de  l’aeroport  del Prat   per  anar  a  Berlin  (esperem  algun  dia  poder  fer-ho  des  d’Alguaire) a   fer  turisme  cultural,   o  sigui  en  el  nostre  cas,  a  aprendre   i  veure  els  llocs  “in  situ” on  es  va  desenvolupar  la  Shoah. (l’anomenat  Holocaust dels  jueus  a  la  segona  guerra  mundial)    El  viatge  ens  el  va  organitzar  la  nostra  AMIGA  (en  majúscules)  l´Amor Ayala  des  de  Berlin,  i  de  debò , des de  la  nostra  web   li  donem  les  gràcies  més   fervents,    ja  que  no  va  poder  estar  millor  orquestrat  i  malgrat  que  només  disposàvem  de  3  dies , van  donar  per   molt  .

Ella  ens  va  triar:    des  de   l’hotel  al  carrer  Oranienburger (on  hi  ha  la  famosa  sinagoga  que  va  ser  atacada  la  nit   “de los  cristales  rotos”,)     als  recorreguts  pels  diversos  llocs  interessants  del  món  jueu  (Museu  jueu, cementiri  de  Weissensee,  etc…)i  dels  no  jueus  com    la  porta  de  Brandenburg,  l´Alexanderplatz    fins  a  un  sopar  a  la  casa  on  va  viure  Berthold  Bretch (per  cert  vam  poder  degustar  plats  de  la  gastronomia  berlinesa – el  famós  “codillo” de  porc  amb  xucrut  )- se’n diu  Keller  Restaurant im Bretch-Haus  ,  després  el  Museu  de  Pergamón  - l’altar  de  Pergamón  és  impressionant  i   la  porta  de  Istar  no  se  li  queda  enrere,  etc…

Per  encetar  el  recorregut  de  tema  jueu ,   el  primer  lloc  que  vam  visitar  fou  el  Monument  en  memòria  dels  jueus  assassinats  a  Europa,   ESPECTACULAR  mireu  les  fotos ,  té  2.711  túmuls  de formigó . No té  ni  entrada  ni  sortida,  cadascú  entra i  surt  per  on  vol,  fet  per  Peter  Einsenman . A  sota  hi ha  un  Museu  del  record  que  està  molt  ben  estructurat.

El  segon  lloc  va  ser  el  Cementiri Jueu  de  Berlin-Weissensee,  jo  dic  que  val  la  pena  agafar  un  avió per  veure  aquest  cementiri.  És  cert  que  en  temps  dels  nazis  el Tercer  Reich  va  fer  “la  acción  de  los  metales” i  no  en  van  deixar gairebé  cap de  metall ,  però  la  sensació  de  pau  d’aquells  carrers  tan  ben  estructurats (el  cementiri  gaudeix  de  43  Hectàrees  en  quadre)  amb  aquells  arbres  altíssims que  no  se’n  veu    l´ acabament  , en el  seu  inici  comptava  amb  300  jardiners  (que  es  diu  aviat)  i  una  Escola  de  Jardineria , tot  tan  verd ,  aproximadament  hi  ha  enterrades  115.000 persones  entre  elles  el  filòsof  Mendelsohn,

En  tercer  lloc    el  Museu Jueu  de  Berlin,  fet  pel  mateix  arquitecte   polac  Libeskind  , que  va   dissenyar   el Yad Vashem  de  Jesrusalem.

Alguns  diuen  que  sembla “ una  estrella  de  David  des estructurada”  vol  donar  a  entendre  el  dolor  pels  desapareguts  a  la  Shoah,  el  que  més  em  va  impressionar  és   al soterrani una  sala  gran  ,   amb cares  fetes  de  ferro  simulant  persones,   que  es  poden  aixafar,  i  al  fer-ho  el  ferro  grinyola  simulant  crits  en  el  silenci  de  la  sala,   il·luminada  amb  llum  zenital,  esfereïdor.

Quart  lloc , Camp  de  concentració  de  Sachsenshaussen .  El  guia  Iñaki  de  Cultourberlin, molt  professional,    ens  va  explicar  i reiterar  que  era  un  camp  d’internament,  no  d’extermini (que  on    van   proliferar  més  va  ser  a  Polònia )  el  recorregut  va  durar  3 hores   i   que  us  n’he  de  dir¡,  doncs  que  amb  una  vegada  ja  se´n  té  prou  per  poder  comprendre  el moment  immensament  dur  que  es  va  viure  a  l’Alemanya  nazi,  per  part  de la població de  tradició   jueva,  ja  m´ho  pensava  que ens  impressionaria  a  tots , i  així  va  ser,a  tots  ens  va  ferir  el  sentiment  i al  sortir  se’ns  notava  la  intensitat  del  moment  que  estavem  vivint…

Per  acabar  parlaré  de  les  Dones  de  Rossenstrasse  o  el  monument  de  “allibereu  als  vostres  marits” , és  un  monument  que   recorda  la  valentia  i  la   protesta  de  unes  dones  alemanyes  àries,  casades  amb  homes  jueus  (i  per  tant  amb  fills  jueus)  que  van  manifestar-se  ben  prop  d’allí  quan  es  van  assabentar  que  els  seus  marits  i fills havien  estat  empresonats  i  detinguts  a  la  2a  guerra  mundial.

També  és  curiós  veure  al  terra  dels  carrers  de   Berlin, unes  plaques  de  llautó  al  peu  de  cases  on  se  sap  van  sortir  persones  per  anar  als  camps  de  concentració  i  extermini  a  la  2a  guerra  mundial , porten  el  nom  i  cognoms  i  la  data  i  el  lloc  on  van  morir.

L’acabament  del  viatge  va ser  molest , doncs  per  culpa  del  volcà  d’Islàndia ,  l’espaï  aeri  no  ens  va  permetre  tornar  (aquell dia programat, l´11  de  maig  )  en  avió  a  Barcelona  i  junt  amb  24  professors  de  l´IES  Lladonosa  de  Lleida  que  també  estaven  a la  cua  de  la llista  d’embarcament  com  nosaltres,  i  havien  de  tornar  sens  falta  a  casa,  vam  llogar  entre  tots  un  autocar  i  després  de  28  hores  llargues  de  viatge ,  i no  sense  algun  ensurt,  a  les  12  de  la  nit  del  dia  12  de  maig  arribàvem  a  Lleida  sans  i  estalvis.

I ja  per  acabar us  diré que  aquesta  crònica  és  la  d´ un  viatge  que el  teníem  pendent  gairebé  tots  els  que  el  vam  fer.  Ens  ha  servit, sí més no,   per “l’enteniment” de    la  problemàtica  del  poble  jueu  en  temps de  la  2a  guerra mundial, hem  conegut la  gent  i la  terra alemanya d’avui,  que  ens  han  agradat  força,  i  si  hem  de  resumir  el  que  “no  haguéssim  volgut  veure mai “  són  dues  paraules:  Mai més. 

Lleida  31  de maig  de  2010

Matilde  Rufach