| | Crònica de Matilde Rufach.
El passat dia 20 de gener d'enguany, amb un fred viu, però amb un sol radiant i les muntanyes lleugerament enfarinades per la neu, vam enfilar la Mercé i jo mateixa, cap al bonic poble de Sort (Lleida) on es va produir a les 12 h. del migdia i a l´edifici de l´Ajuntament, un fet que jo intitularia d´històric, doncs es signà un conveni de col.laboració amb el Memorial de la Shoah de París, per bescanviar informació referent als jueus que van passar per Sort del 1942 al 1944 en el decurs de la segona guerra mundial.
Abans d´explicar-vos com va anar tot, us en faré 5 cèntims del Memorial de la Shoah de París. Ës el principal arxiu d´Europa sobre la Shoah, i segons paraules d´Eric de Rothschild que n´és el President, és un “Museu de la vigilància” contra el retorn de l´odi i el menyspreu a l´home, cosa que coincideix plena i fermament amb l´objectiu de la Presó-Museu “El Camí de la Llibertat” de Sort.
|
A la firma del conveni a l´edifici de l´Ajuntament de Sort, hi intervigueren d´una banda: Jacques Fredj director del Memorial de la Shoah a París i en Karel Fracapane responsable de relacions internacionals del susdit Memorial.
D´altra banda per l´Ajuntament de Sort: el seu alcalde Agustí López i Pla, Josep Calvet i Bellera (autor de la tesi doctoral que enceta la via de troballa dels documents a l´arxiu de Sort, i que és la persona clau en el procés) la regidora de Cultura, un funcionari i la secretaria de l´Ajuntament la Fina.
TARBUT Amics Lleidatans de la Cultura Hebrea hi vam ser convidats pel Sr. López i Pla a la taula de la signatura, i la Mercè i jo mateixa hi vàrem assistir en representació de l´Associació.
El conveni contempla, que l´Ajuntament de Sort digitalitzarà els documents que conserven a l´Arxiu municipal, i en lliurarà una còpia al Memorial de la Shoah a París. Hi ha entre la documentación, el llibre de registre de la presó, i la correspondencia del 1942 a 1944 de prop de 500 refugiats jueus, en total uns 1345 documents.
A canvi el Memorial ajudarà a dur a terme la museografia de la futura sala dedicada als refugiats jueus, que es crearà a l´edifici de la Casa Xorret, dins de les obres d´ampliació de la presó –museu “El Camí de la Llibertat “ de Sort.
És la primera vegada a l´estat espanyol que un ajuntament fa un conveni d´aquesta amplada.
Per a mi el més important que va dir en Fredj a l´hora dels parlaments - després de la signatura - és, que amb documents (escrits, fotos, etc) podem demostrar al món la veracitat de l´horror de la Shoah (Holocaust) enfront dels incrèduls.
Acte seguit ens vam dirigir a la petita presó –museu de Sort on varen restar ingressades - gairebé totes- aquestes persones (unes 500 més o menys) que creuaven la frontera des de França, fugint de l´horror nazi i que generaren els documents que seran enviats digitalitzats a París properament.
Pel que fa a l´Arxiu Municipal de Sort, - l´edifici que acull els documents susdits- també ens hi vam acostar tot el grup, i tant en Fredj com en Fracapane van voler visualitzar i palpar personalment els documents. L'arxivera municipal de Sort els va explicar que, es dedueix dels documents, que les persones jueves quan se´ls preguntava pel lloc de naixement es declaraven apàtrides.
El Sr. alcalde ens va convidar a compartir un dinar al restaurant Pessets de Sort amb els col·laboradors francesos, cosa que vam acceptar de bon grat, el menú per supossat constava básicamente de “delicatessen” del Pallars.
I en acabar, després del comiat ens en vam tornar a casa, tot pensant que el dia havia estat ben bé singular, doncs aquest gest d'un petit poble del nostre Pirineu lleidatà ajudarà potser, si més no, a descabdellar aquella immensa troca de sufriment que va ser la Shoah pel poble jueu i per a tota la humanitat.
De part de TARBUT Amics Lleidatans de la Cultura Hebrea, felicitacions a:
Al poble de Sort, a tot L´Ajuntament de Sort, a Josep Calvet i Bellera (que és l´artífex de la troballa dels arxius), i també a l´arxiver dels anys 1940 al 1944 de Sort (no sabem el nom però si l´ofici), per la seva cura en el seu dia en guardar aquesta documentació que ara ens resulta tan valuosa.
Matilde Rufach
Més imatges: Galeria de fotos
|
