L´Associació TARBUT- Amics Lleidatans de la Cultura Hebrea va encendre les espelmes de Hannukah en una trobada - sopar-conferència - el dijous dia 10 de desembre a Lleida i va reunir un bon nombre d´amics de la cultura jueva . La conferència s´intitulava “Els dos barris jueus a la Lleida medieval : la Cuirassa i la Cuirassola” a càrrec de l´historiador medievalista Xavier Benet. Aquesta activitat serveix per inaugurar una nova etapa a l´Associació, que ens hem fixat com un objectiu prioritari , investigar i difondre la petjada que la comunitat jueva va deixar a la ciutat i província fins a l´edicte d´expulsió al 1492. Xavier Benet ens va oferir moltes dades històriques rellevants sobre el barri jueu medieval de Lleida, tan de personatges importants de l´època, de les 4 sinagogues existents, com del traçat medieval dels carrers que la composaven : la Cuirassa (“el call” d´altres indrets de Catalunya) com la Cuirassola . A més a més , l´historiador va respondre a tots aquells dubtes i consultes que li va fer el públic assistent que francament van resultar molt interessants.

A l´acabar la conferència l´Associació va voler celebrar simbòlicament la festa jueva de la Hannukah, la festa de la llum, malgrat que no començava fins el dia següent. El Baruj Hernandez fou qui va encendre les 9 espelmes i va explicar, sí més no, el significat de la festa. La vetllada va acabar amb un sopar, al qual no hi varen faltar els bunyols (sufganiot) típics de Hannukah.

La Lleida Jueva

El Xavier Benet , cronista de la ciutat de Lleida, va parlar com ja us he dit, de persones rellevants a l´època medieval, tal com la família dels Clavell (encara hi ha un carrer dedicat avui a Lleida) eminents metges i que van impartir els seus coneixements a l´Estudi General. La comunitat jueva de Lleida va arribar a tenir 969 persones, que pertanyien a 111 families al 1382 .

Malgrat que la presencia de jueus a Lleida està documentada des del s.II d. C. , el barri jueu (estabert a la Cuirassa primer, i a la Cuirassola després del progrom del 1391, ) va funcionar com a tal des del 1140 al 1492 any de l´edicte d´expulsió per part del Reis Catòlics.

La Cuirassa tenia les seves propies muralles i l´accés estaba regulat per 3 portes. Va arribar a tenir 4 sinagogues i 3 cementiris , un exclusivament jueu (més o menys a l´actual Plaça de Pau Casals) i dos més compartits amb la comunitat musulmana de la ciutat.

Un altre espai singular que va tenir la ciutat de Lleida i això segons el jueu sefardita Doctor David Romano que va ser professor de semítiques de la Universitat de Barcelona, i que personalment va dir-li a en Xavier Benet , que al seu criteri els banys qualificats d´”andalusies” a l´edifici de l´Ajuntament de Lleida, van ser en el seu dia banys rituals jueus Seria interessant poder contrastar aquesta opinió amb l´autoritat d´ algun rabí important , ( tal com van fer en el seu dia a Besalú en el tema de la mikvé, crec que van confiar-ho al Gran Rabí de París), i qui és que ens podria treure de dubtes, poder esclarir el tema, i saber-ne la veritat.

La Cuirassa de Lleida va destacar segons Benet per l´ escola rabínica i de Medicina. Els llibres que s´utilitzaven a l´Estudi General de Lleida eren llibres que s´havien traduït a la Cuirassa.

Més fotos