Nosaltres, un grup de visitants, la majoria de l'associació *Tarbut de Lleida (Espanya) per a la defensa del pensament hebreu, arribem a visitar aquest singular cementiri a la tardor, en un dia plujós i realment va resultar una experiència inoblidable passejar entre una vegetació tan exuberant. Centenars de tons verds matisats per l'aigua de la pluja, aportaven a l'ambient misteriós una gran lluentor i un gran contrast amb el negre de les tombes. És un lloc ideal per aprendre a identificar els cognoms jueus i prendre consciència de l'origen jueu d'alguns rellevants personatges històrics o d'actualitat. "Cohen, *Liebermann, *Hitchcock, *Abramovitch, *Loewe, Marx.."

El cementiri Jueu de *Weißensee. Està *protagido per la UNESCO, destaca per la seva bellesa romàntica, amb tombes col·locades entre una exuberant vegetació. Gens més traspassar el reixat, mentre el visitant es posa sobre el seu cap, com a signe de respecte, la *Kipá jueva que se li presta a l'entrada, es troba la següent inscripció: “Aquí estàs dempeus en silenci, però quan et tornis no callis”. És una apel·lació a no romandre de braços creuats davant l'odi racial o la discriminació, amb la finalitat de que no tornin a produir-se més holocausts.

L'escriptor *germanoriental *Heinz *Knobloch ens advertia en 1970 que “A aquest cementiri no s'ha d'anar en temps nuvolós. No ha de ser crepuscle ni haver-hi cap pluja. El sol ha de radiar. El millor és anar en primerenc estiu, quan s'assaboreix en el propi cos què càlid i lluminós pot ser després d'un hivern i una primavera plujosos”. “En aquest cementiri no llueix el sol. Ho amaguen les copes dels arbres i els milers de joves troncs i plançons que creixen de les descompostes sepultures, salvatges entre les derrocades i destrossades làpides, *usuradas per l'heura”. Alguns visitants afirmen que és cert, que quan el sol de l'estiu es filtra entre les fulles dels arbres es crea una atmosfera única que tinta de sèpia l'aire que embolica les envellides tombes.

HISTÒRIA

Berlín *Jüdischer *Friedhof *Weiß*ensee és el Cementiri jueu localitzat a Berlín al barri de *Weiß*ensee. És el segon cementiri jueu més gran d'Europa, cobreix aproximadament 42 hectàrees i conté aproximadament 115.000 sepulcres. Va ser dissenyat pel *renombrado arquitecte alemany Hugo *Licht en l'estil italià de *Neorrenacimiento i es va inaugurar segons algunes fonts en 1827, però se cita la data de 1880 *com més segura, quan milers de jueus van emigrar des d'altres zones d'Europa fugint de la violència antisemites. Davant aquest devessall, la comunitat jueva de Berlín va aconseguir la cessió d'aquests terrenys per crear un nou cementiri que pogués cobrir les seves creixents necessitats mortuòries.

Va ser construït fora dels límits de Berlín, quan va quedar petit el de la *Großi *Hamburger *Straßi. Saturat en 1880, encara va haver-hi després enterraments per a membres de famílies allí soterrades. Va ser el cas del compositor musical *Giacomo *Meyerbeer, de l'editor *Leopold *Ullstein i del pintor Max *Liebermann. L'enterrament d'aquest es va produir en 1935, quan els nazis ja havien *profonado el lloc.

Amb la pujada de Nazisme la majoria dels cementiris jueus a Europa van ser destruïts, però miraculosament aquest lloc va sobreviure, encara que s'estima que 400 sepulcres podrien haver estat destruïts pel bombardeig aliat.

Durant la Gran Guerra, el cementiri va ser descurat i molts dels sepulcres van ser desatesos perquè la major part de jueus van ser assassinats o havien *huído de l'Holocaust, es va omplir de males herbes. En 1942 el Tercer *Reich va convocar l'anomenada "acció dels metalls" amb la qual pretenia reanimar la seva indústria armamentística i fer front a les dificultats de subministrament de matèries primeres. Les tavernes van oferir els tubs metàl·lics dels seus *espitas de cervesa, les mestresses de casa van portar les seves casseroles de coure i les esglésies van sacrificar les campanes, però en el cementiri jueu ningú va demanar permís. Les cadenes ornamentals i les plaques commemoratives de ferro i de bronze van ser arrencades per força de les tombes.

Després Segona Guerra Mundial, Els jueus de totes les parts de Berlín van continuar utilitzant el cementiri fins a 1955; de 1955 fins a la reunificació, solament la petita comunitat jueva de Berlín de l'est ho va utilitzar.

En els anys 70 que es pretenia construir una autopista i destruir el cementiri, però es va mantenir gràcies a la gran resistència de la comunitat jueva.

Sobre algunes de les tombes hi ha petites pedres de tot tipus, sembla ser que per als jueus la pedra conserva part de l'esperit del que l'ha tingut a la mà i ha orat amb ella. Així, en deixar la pedra sobre la tomba, s'acompanya al difunt i es deixa constància de la nostra presència a través del còdol.
selecciona tot el text