|
(Eldiadecordoba.es)
José Calvo Poyato serà l'encarregat d'impartir aquesta activitat, que comptarà amb 20 alumnes
La Delegació de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament de *Lucena ha presentat una nova iniciativa relacionada amb la promoció i difusió del passat jueu de la ciutat. Es tracta en aquest cas d'un taller d'escriptura que sota el nom de Relats de *Sefarad formarà durant una setmana -de l'11 al 15 de febrer proper - a una vintena de persones en diferents tècniques literàries que podran posar en pràctica amb un concurs final en el qual hauran de redactar un relat basat en temàtiques *sefardíes.
El taller estarà impartit per l'historiador i escriptor *egabrense José Calvo *Poyato, es desenvoluparà en el Palau dels Comtes de Santa Ana per a un màxim de 20 alumnes. Segons va explicar el propi Calvo la reducció considerable de places respecte a altres cursos similars es deu al fet que "no es pot treballar amb un nombre molt ampli de persones perquè llavors seria poc efectiu". Dins dels continguts del taller es treballaran aspectes com la utilització d'un llenguatge adequat a la història que es vol desenvolupar, quins són els elements d'un relat, com es construeix una trama o l'elecció dels personatges i la seva importància en el context narratiu.
Els tècnics de Patrimoni locals també oferiran als alumnes una xerrada sobre la història de la *Lucena jueva perquè puguin documentar-se sobre el tema de cara a confeccionar els relats amb què participaran en el concurs final, que com a premi principal tindrà un viatge a Àvila per conèixer la influència dels *sefardíes en l'esdevenir històric de la ciutat, així com un sopar en un conegut restaurant *lucentino per degustar algunes de les receptes més representatives de la gastronomia jueva. En el jurat encarregat d'avaluar les obres presentades estaran presents, a més del propi escriptor *egabrense i el regidor de Cultura i Patrimoni de *Lucena, Manuel Lara (PSOE), el tècnic de Patrimoni Daniel Botella, amb l'objectiu de poder estudiar les obres no només des d'un punt de vista literari, sinó també quant a la seva aproximació als costums i tradicions del període jueu.
En aquesta activitat també col·labora la Delegació de Turisme del Consistori *lucentino, que per mitjà de programes específics centrats en la tradició *sefardí - *aladares de Palacio o La Perla de *Sefarad, entre uns altres- està desenvolupant un producte específic basat en la cultura i dirigit a un públic molt determinat que anteposa el patrimoni i la història a altres atractius típics d'aquesta zona com els recursos rurals i naturals. Des de 2010 la localitat ha augmentat en un 45% la xifra de visitants, la qual cosa està portant a la Regidoria a elaborar un Pla Integral de Turisme. |
Acord sobre coproducció cinematogràfica entre Espanya i Israel. Ministeri d'Educació Culture i Sport
17 de desembre de 2012
Nota de Premsa
Avui s'ha subscrit un Acord sobre Coproducció Cinematogràfica entre Espanya i Israel, rubricat pel secretari d'Estat de Cultura, José María *Lassalle i l'ambaixador d'Israel, *Alon Bar.
L'Acord, signat en la Secretaria d'Estat de Cultura a Madrid, consta de 17 articles i un annex que recull les normes de funcionament del mateix. Al llarg de l'articulat es recullen les condicions a les quals han d'ajustar-se la realització de les coproduccions i les autoritats competents en cadascun dels països per autoritzar-les. A Espanya, té aquesta potestat l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) o, si escau, els organismes competents de les Comunitats Autònomes. També es recullen els requisits que han de complir els productors interessats a accedir als beneficis de la coproducció, la participació financera, la proporció de les aportacions a les quals han d'ajustar-se els coproductors respectius, aspectes de la comercialització de les coproduccions, així com la participació de les mateixes en els festivals internacionals.
Comissió Mixta
Destaca la creació d'una Comissió Mixta encarregada de supervisar i revisar l'aplicació de l'Acord que tindrà una vigència de cinc anys i es renovarà automàticament per períodes addicionals de cinc anys cadascun.
Les negociacions per concloure aquest Acord es van iniciar l'any 2010 a proposta d'Israel. Per a Espanya, Israel és un soci de summa importància i un mercat de gran potencial en la projecció internacional de la nostra cinematografia.
En els últims anys les coproduccions cinematogràfiques s'han convertit en un instrument essencial per a la millora del finançament i perquè les pel·lícules puguin arribar a altres mercats, aconseguint una facilitat major per amortitzar els costos de producció.
A més, aquest tipus d'acords afavoreixen el coneixement mutu dels països i tenen repercussions positives en l'economia i en les respectives indústries audiovisuals.
El cinema espanyol a Israel
En els últims anys s'han exhibit en sales comercials o en festivals israelians pel·lícules espanyoles com La llengua de les papallones, Et dono els meus ulls, Mar endins, *Beautiful, Tapes, La solitud, L'orfenat, Eva, i totes les pel·lícules d'Almodóvar. També el cinema de Saura i Amenábar és molt benvolgut en aquest país.
Pel·lícules israelianes exhibides a Espanya
En el cas del cinema israelià exhibit a Espanya, destaquen Els llimoners, My Father my Lord, Vals amb Bashir, Malament gest, Morir a Jerusalem, Caminar sobre les aigües, L'espia del Xampany, El mestre i el seu alumne i Puente sobre el Wadi, entre unes altres. |
|
dijous, 13 de setembre de 2012 00:00 |
|
Aguirre i Botella van assistir a la signatura del conveni a la Casa *Sefarad on es va celebrar l'inici de l'any nou jueu.
Nuria Plató. La razon.es
MADRID-La capital explicarà en breu amb un espai únic en el qual interpretar la cultura jueva, especialment la dels sefardíes que van viure a Espanya. El director del Centre Sefarad-Israel, Florentino Porter, va signar ahir amb Mercedes Hayón el conveni per a la creació del Museu Samuel *Hayón d'Història i Cultura Jueva, ja que ha estat la família *Hayón, *sefardíes originaris de Tetuán i avui establerts a Caracas, la que ha donat els diners per a la iniciativa.
L'anunci del nou museu va coincidir amb la celebració del Rosh Hashaná, l'any nou jueu, que passa, dilluns que ve 17 de setembre, a ser l'any 5.773 segons el seu calendari.Una festivitat que culmina dies després amb el Yom Kippur o Dia del Perdó, després d'un període de reflexió i *contrición durant el mes de *Tishrei –que oscil·la entre el setembre i octubre gregorians–.
A l'acte, que va estar presidit pel president de la Comunitat Jueva de Madrid, David Hatchwell i el president de la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya, Isaac Querub, va comptar amb la presència de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre; el secretari d'Estat d'Afers exteriors, Gonzalo de Benito; i l'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, entre altres autoritats.
Querub va destacar l'esforç de la Casa Sefarad-Israel per mantenir la difusió de la cultura jueva en temps de crisi econòmica. «Ara no cap el pensament *cortoplacista, per això insistim en l'educació en els valors judeocristians per tirar endavant amb esforç», va apuntar el president de les Comunitats Jueves a Espanya.
L'alcaldessa va agrair que se situï un museu singular en el Palau de Cañete, en el qual se situa la Casa Sefarad-Israel, «un edifici municipal al servei de la cultura i, sobretot, de l'acostament cultural a la comunitat jueva a Espanya». Samuel Hayón, que donarà nom al museu, va morir recentment i la seva família vol honrar la seva memòria recolzant la creació d'aquesta institució a Madrid, ciutat en la qual va viure molts anys i «per la qual sentia un afecte especial», va explicar Mercedes *Hayón, filla de Samuel. «És una satisfacció compartir les vostres tradicions en una ciutat oberta com Madrid, en la qual la convivència de persones, cadascuna amb la seva història, les seves idees i els seus orígens, ens enriqueix a tots», va afegir.
Per la seva banda, la presidenta regional va recordar les tradicions de l'any nou jueu, entre les quals està menjar pomes amb mel i magranes i va destacar el «deute que les democràcies modernes tenen amb el judaisme, pel concepte de llibertat política. «Les idees de tolerància i autonomia personal són les bases sobre les quals es construeix la convivència», va assenyalar Aguirre.
|
|
|
